dijous, 12 d’abril de 2007

"Terra Lliure, punt i final"

Un documental dirigit per David Bassa, coproduït per TVC i Batabat, que explica la història de l'organització "Terra Lliure". Òbviament, a mi m'interessa conèixer el procés que va dur al desmantellament... però em temo que no serà extrapolable al final d'ETA. Sembla que Canal 33 l'emetrà el dissabte 14 d'Abril a un quart d'onze de la nit.

Més informació a: http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcSinopsi.jsp?idint=224667005


dimecres, 11 d’abril de 2007

"Ciudadanos de segunda"



Aquí teniu el reportatge de Telemadrid, que demostra com es persegueix el castellà a Catalunya. I jo que tenia la sensació que em passava el dia perseguint dependents, operadores, cambrers, maîtres, documentació i etiquetatges que siguin o parlin en català!!! Encara resultarà que som una colla d'alarmistes i que programes com "Caçadors de paraules" o el Consorci per la Normalització Lingüística, i similars, són totalment innecessaris... Tanta feina per res! Tan bé que estaríem a la platja amb el ràdiocassette del veí tocant Lluís Llach a tot drap!

dimarts, 10 d’abril de 2007

Paraules catalanes en desús

A Catalunya Ràdio han engegat una campanya per salvar paraules en desús.
Demanen que cadascú salvi una paraula per no permetre que el català s'empobreixi.
La campanya dura fins al 21 d'Abril i s'ha fet orientada cap a Sant Jordi.
Oi que recordeu aquella paraula que dèia l'avi o la mare o un amic i que ja fa temps que no sentiu?
Només es tracta d'enviar-ne una a Catalunya Ràdio: solucio@catradio.cat

dilluns, 9 d’abril de 2007

Una nit de Sants Innocents

INCANDESCENT BUTTERFLY


Una nit de Sants Innocents, una nit després d'un dia qualsevol, sense llufes, ni haver sentit cap notícia inventada (bé, com a mínim de les que fan riure), vaig arribar al meu pis sense saber que m'hi esperava un... no ho sé... però només se m'acut "miracle". Quelcom impossible en un estat que no sigui el que evoquen les drogues... una "visió".
La meva companya de pis em va demanar la càmera de fotos. Al cap d'una estona em va demanar la meva experiència darrera la càmera de fotos (la tecnologia no és res per ella sola). Quan vaig veure l'objecte a fotografiar vaig pensar que calia una gran experiència o una gran càmera. Per sort teníem una mica del primer i força del segon (Diegchen, quina càmera et vaig escollir, hòstia!).
No gastaré bytes intentant expressar-ho, per això ens vam esforçar en fer les fotos. En tot cas el resum terrenal és el següent: el ble (metxa) de l'espelma s'havia deformat mentre cremava, donant vida a una papallona.
El final de la història és trist, i el teniu també en vídeo. Per no sé quin motiu volíem preservar-la fins l'endemà, i a mi se'm va acudir apagar-la i tornar-la a encendre quan convingués. Així ho vam fer i en apagar-se es va deformar de nou i la papallona va desaparèixer.
MORALINA: no pretenguis disfrutar demà el que puguis disfrutar avui.
MORALINA 2: però sempre et quedarà una bona foto ;-)

PD.: Gràcies I. per compartir el petit "miracle".

diumenge, 8 d’abril de 2007

En sortir del cinema.

Una de les coses que més em fascina d'anar al cine és que el seu efecte d'arrencar-te de la realitat em duri fins i tot després de que s'acabi la pel.lícula. En el trajecte cap a casa, sigui sola o acompanyada, sempre tinc la sensació de que continuu dins la pel.lícula. Si la pel.lícula era d'espies, tinc la sensació de que em segueix algú. Si era un drama, m'enduc un pes a l'ànima fins a casa. Si era d'acció condueixo amb més nervi. Si era de ciència ficció m'espero que pot passar qualsevol cosa en girar la cantonada. Tot plegat és com un bonus track, un petit tros de pel.lícula fet a la mida de la meva realitat i que entra dins el preu de l'entrada.

dissabte, 7 d’abril de 2007

Nova llei de la Propietat Intelectual

www.todoscontraelcanon.es

Ja em perdonareu, però el súmum és que una servidora es faci una maqueta amb la seva pròpia feina i cada cop que la vulgui distribuir hagi de pagar drets d'autor a la competència.

dijous, 5 d’abril de 2007

Música

Què és música?
Per mi un objecte sonor és música si ha estat creat deliberadament amb una finalitat expressiva o purament diletant. Però no em preocupa massa otorgar aquesta etiqueta a qualsevol cosa que el seu autor o autora consideri "música", encara que a priori jo ho hagués considerat "soroll". En general accepto com a música tot allò que surti d'algú que es consideri a sí mateix "músic".

És una activitat exclusiva de l'ésser humà?
Crec que els éssers humans tenim un estat de consciència introspectiva diferent a la dels animals (no sé si "superior" seria un bon adjectiu…) la qual en el moment en que tenim cobertes les necessitats bàsiques ens en provoca unes altres menys terrenals. Si la música fos una de les respostes a aquestes necessitats "espirituals", aleshores no crec que fos pròpia dels animals.
Si es demostrés que els animals "fan música" única i exclusivament per atraure els espècimens que els interessen sexualment, aleshores ja ho veuria similar al gènere humà, perquè la música és l'ingredient bàsic del ball, que en tantes i tantes cultures serveix com a prèvia de l'aparellament (acció bàsica per assegurar la continuïtat de la nostra peculiar l'espècie).

Per què fer música?
M'agradaria que la música fos únicament comunicació. Dic "m'agradaria" perquè és el que jo sento, però l'experiència em diu que no sempre és així. La música és sovint un mitjà d'aïllament per aquell que l'escolta. A vegades la música és una tortura per a les orelles que l'estan rebent a contracor. Hi ha casos en que algú escriu música que no preten que sigui escoltada (no hi haurà doncs receptor), i guarda aquell tresor íntim en un calaix. I no descartem els intèrprets que es veuen literalment obligats a tocar en públic, quan a l'hora de la veritat disfruten mil vegades més a soles amb el seu instrument. O bé aquells que surten gratament a l'escenari per fer una interpretació onanista, oblidant-se del goig de disfrutar en comunió.
Jo visc la música únicament com una font de comunicació i un camí que comença dins meu i acaba dins del que m'escolta… però a vegades m'espanto de pensar que aquesta manera de veure-ho és tan naïf que m'impedeix raonar sobre ella.

INT-ernet i -imitat

Voleu espantar-vos, un dia? Googlegeu-vos (poseu "nom cognom" al Google). Si teniu un nom més o menys original i teniu una certa activitat internàutica, no trigaran a aparèixer una desena de pàgines on consta la vostra persona. La meitat seran altres: és morbosament interessant saber a què es dediquen els nostres homònims... fins i tot podem tenir-hi coses en comú! jo en tinc una que forma part de l'Associació d'Estudiants de la seva Universitat, a Sud-Amèrica! Com deia, la resta de pàgines poden esbombar als quatre bytes les vostres opinions polítiques, les vostres accions socials o els problemes tècnics que intenteu solucionar en fòrums. Em meravella la gent que s'atreveix a construir blogs o pàgines personals on surten fotos de les seves vacances, dels seus familiars. No és ironia, em meravella la seva valentia. I és que, desenganyem-nos, per anar a parar a una web d'índole familiar, i descobrir el color del bikini de la iaia Teresa (i el nom real i la ciutat natal de l'autor, etc.) s'ha de tenir molta (massa) punteria. Vull dir que Internet és actualment un oceà incomensurable on per sort no tot està llistat al Google.

Però a mi això no em tranquil.litza.O sigui que en aquest blog evitaré senyals que desvetllin la meva identitat social, però no n'escatimaré dels que desvetllin la meva personalitat. Després de tot, les principals visites sereu aquells que ja em CONEIXEU, amb majúscules, aquells que esteu per sobre de l'esmentada indentitat social. Pretenc doncs, escriure per vosaltres, amb la mateixa distensió que tenim davant d'un cafè (te, per mi) o d'una cervesa (vi, per mi).

I si algú apareix per aquí de rebot... doncs sabrà de què va la NSK, i poca cosa més.

A principis dels 80's...



La meva intenció no era penjar aquesta foto en una entrada del blog... la volia posar com a foto del "Perfil", perquè no deixa de ser una foto meva, però preserva la meva intimitat actual. Resulta que no me'n sortia a l'hora d'afegir-la, i l'única solució que vaig trobar implicava enganxar-la en una entrada. Doncs ja està fet. I potser al final resultarà ser "la imatge" d'aquest blog, ja que la mirada d'aquesta nena que era (sóc?) jo, deixa entreveure inconformisme, tossuderia, criticisme, un polsim de docilitat... sense ignorar, però, a aquell qui té davant (el meu pare, en aquell cas). En definitiva són aspectes del meu caràcter que encara conservo i voldria conservar sempre.

dimarts, 3 d’abril de 2007

Boicot a TV3 a la Comunitat Valenciana


Ja em perdonareu, però la cosa fins ara feia pudor, però ara ja fa por. I a sobre escollir la data de tancament dels repetidors de Televisió de Catalunya coincidint amb la de la Batalla d'Almansa, en que Jaume I va conquerir el territori valencià... és terriblement significatiu. Jo respecto tot aquell que detesti que Catalunya porti segles intentant (i aconseguint) difondre la seva cultura més enllà de les terres de l'Ebre, però crec que aquests també han de respectar els qui prefereixen sentir-se part de la cultura catalana i vulguin disfrutar d'una programació íntegra en català central. Ja sabem que ningú boicoteja Canal9, però és ben sabut que els recursos econòmics d'aquesta cadena no són els de TV3, i per tant no poden produir ni la mateixa quantitat ni amb la mateixa qualitat (de fet sempre han begut de programació cedida per TV3).