dimarts, 19 de febrer de 2008

Neix CatClàssica!


Catalunya Ràdio ha iniciat el seu primer canal d'emissió íntegra per internet: CatClàssica

Tal com indica el seu nom, el canal està dedicat a la difusió de la música clàssica catalana i la promoció dels intèrprets nascuts o afincats a Catalunya.

És una iniciativa molt prometedora que seguiré d'aprop!

diumenge, 10 de febrer de 2008

Gats amb una "M" al front

Els gats tabby -tigrats- presenten marques molt especials, per exemple, a les potes tenen dibuixos de braçalets que pugen per trobar-se amb la resta de marques del cos; a la cua hi tenen barres de colors; collarets també al coll i al pit, a més d'una marca en forma d'M al front.

Diu una llegenda que la verge Maria volia que Jesús tingués un gat i ella mateixa el va fer amb retalls de tela. Com que Jesús li va agafar molt apreci, ella el va convertir en un gat de debò i el va marcar amb la seva inicial.

Aquesta m'agrada més: diu que quan nasqué Jesús diversos animals van envoltar-lo a l'establia, i entre ells una gata tigrada. El nen, content de tot el que l'envoltava, no podia dormir. Al cap d'una estona la gata es va asseure al seu costat i el va acaricia suaument mentre ronronejava. Poc a poc, Jesús es va quedar adormit; agraïda, la verge Maria va acariciar el front de la gata i allà aparegué la santa inicial ("M"). Una altra llegenda explica el mateix, però enlloc de no dormir, l'infant plorava.

Els musulmans tenen una història que és la meva preferida, perquè trobo que retrata millor la relació entre un gat i el seu amo.
Mahoma estava assegut amb la seva gata favorita anomenada Muezza, que estaba adormida sobre una de les mànigues del profeta. En aquell moment Mahoma necessitava sortir de casa, i per no despertar-la, preferí tallar la màniga de la seva vestimenta. En tornar, Muezza s'inclinà davant d'ell per donar-li les gràcies. Aleshores el profeta acaricià el seu front i hi aparegué l'M de Mahoma, qui a més a més li donà el do de caure sempre dreta, cosa que heretaren la resta de gats.

((Au, vinga, confesseu! Quants de vosaltres no heu passat una mala nit per no despertar a la boleta de pèl calenteta i bigotuda que se us ha instal.lat sobre la panxa en plena fase REM?! ;-D))

Es veu que els egipcis anomenen aquesta marca "el signe de l'escarabat".







BLANK Hamer, Irene. Nuestro Gato. Editorial Trillas. México1995

dissabte, 9 de febrer de 2008

MEM

Recupero un MEM que em va enviar el Martí i que us animo a personalitzar i publicar al vostre bloc!

  1. Recomana'm un bloc en català: In fernem Land
  2. Recomana'm un bloc en un altre idioma: Blue Clock
  3. Recomana'm un apunt ("post") d'especial interès: Las diez tareas para alcanzar la felicidad
  4. Recomana'm un web: http://www.peterzahlt.de
  5. Recomana'm una eina d'Internet: Google Calendar
  6. Recomana'm un vídeo (ex: a través de You Tube): "Pachelbel Rant"
  7. Recomana'm un àudio (ex: un tema musical a través de GoEar.com): Aretha Franklin "Nessun dorma"

Felicitats, Palau de la Música!!

Barcelona, 09.02.1908 - 09.02.2008

I gràcies per ser un marc incomparable, l’única sala en la qual hom hi actua i té la sensació de que forma part d’una obra d’art absoluta: auditiva i visual.

Et porto dins del cor i seràs per sempre la meva sala preferida.


Huracà d'ones


La Rita em fa arribar aquesta espectacular imatge, pertanyent al concurs World Press Photo, dins la categoria "Sports Action" (3er Premi).


Foto: M.Barreira
Surfer: Jaime Jesús Durante

dissabte, 2 de febrer de 2008

"Porca misèria" de Joel Joan

A mitjans de setmana vam acabar de veure "Porca Misèria". És una sèrie que ens va agradar molt des del principi, té moments brillants i d'altres que no tant, però pel que estem acostumats en produccions nacionals, ja és tot un èxit.
Personalment em va sorprendre molt gratament el nivell dels actors i actrius, per dir-vos que si n'hagués de fotre algun al riu, no sabria pas quin. Tinc moltes ganes de veure'ls dalt de l'escenari en directe (a la Lizaran i l'Àgata Roca ja les hi he vistes).


I avui hem començat a veure "Herois", que ens la perdíem sistemàticament a base de classes, d'assajos, de projectes finals o directament dels boicots puntuals a TV3 que feia la nostra antena de televisió. Jo no m'imaginava que el futur ens oferiria la possibilitat de reprendre aquesta sèrie... o sigui que en el seu moment vaig aprofitar l'oportunitat de veure l'últim capítol de la 1era temporada! Però pel que he vist, no serà un inconvenient.



SPOILER!!! NO SEGUEIXIS LLEGINT SI NO N'HAS VIST EL FINAL!!!





Això sí... el final... mmmh... certs fils argumentals ja pregonaven el final des de feia uns cinc capítols, la Laia i el Pere no n'havien de tenir de final (la seva trama es va desenvolupar i replegar a la segona temporada), diguem que el Roger (mmh... el Roger Coma...) era qui tenia la torxa encesa en aquest moment i li apaguen a cops de galleda. Una de les coses que m'agradava d'aquesta sèrie, és que donava temps perquè les coses passessin, de manera que l'evolució dels personatges era força orgànica. En canvi durant els últims capítols es va anant embolicant la troca del Roger, i el minutatge ja no va permetre solucionar-ho amb calma.
"Tot final és un inici" diu el títol, i té tota la raó. És la millor manera d'enfocar el final d'una sèrie així, perquè amb l'edat que tenen els personatges encara els queden moltes aventures per viure. Hi ha qui diu que el Joel Joan ha deixat la porta oberta per si pot acabar de lligar fils en una pel-lícula...