ChArloTte

CHARLOTTE

La Charlotte va entrar a la meva vida com una promesa, molt abans que ella mateixa sabés què era respirar. Just quan feia poc que havia perdut la Neira, la meva primera i única gata fins aleshores, la meva amiga Sir em va oferir un dels petits que la seva gata Juliette (filla de la il.lustre nissaga d'en Garfield i lla Codette) estava gestant. No vaig poder acceptar de seguida, perquè no sabia si trobaria un bon lloc per ella (jo encara vivia a Alemanya i no sabia on cauria quan tornés). Quan es va confirmar que podria viure amb un gat, vaig anar a recollir a la petita gata sense nom, l'única femella de tres germans, la instigadora principal de tota baralla juganera entre ells. Segons la Sir i el Pedro, era la que menys tolerava ser agafada i manegada. I de fet quan la vaig recollir no va callar ni parar quieta fins que la vaig deixar en mans de l'Isa, la seva "padrina".
Aquell dia va ser el primer d'un gran nombre de viatges en tren i metro, que la van curtir davant les carícies dels estranys (és un èxit assegurat entre els viatgers... fotos amb el mòbil, llargues converses sobre gats, mirades embadalides dels infants) i els sorolls de les estacions de tren. Això no vol dir que no li segueixin fent respecte.
Tots els meus esforços perquè la Charlotte (el nom ve de la protagonista femenina de "Werther", de Massenet) sigui una gata avesada a la mobilitat, són deguts a la meva situació vital, també força moguda. Quan la vaig adoptar ja sabia que tornaria a Alemanya en escassos 10 mesos, per tant em vaig proposar suavitzar el màxim possible una de les característiques bàsiques dels gats: la territorialitat. I és que un gat domina el seu territori i abandonar-lo (que no ampliar-lo) no li fa gens de gràcia. Es nota que la Charlotte està còmoda allà on passa més nits (casa seva pròpiament), però de moment ja ha viscut en quatre espais diferents i a partir de Setembre l'espera un cinquè, que procuraré que sigui una nova llar ben acollidora (o sigui, amb moltes superfícies per saltar i rascar ;-) ).
Contradient les expectatives, la Charlotte s'ha convertit en una gata dòcil i juganera, a vegades excessivament impulsiva amb les ungles i els ullals (tothom que em mira les mans sap que visc amb un felí). Et segueix per tota la casa i quan és hora de dormir sempre troba un raconet a prop teu per acompanyar-te en aquesta activitat que li és tan preuada.
És dur acceptar que va entrar a la meva vida per ocupar el buit deixat per la Neira, però els seus encants més que substituir han igualat i ampliat aquell espai de la meva vida.

Quan necessito desconnectar...

Relax