diumenge, 16 de març del 2008

[jƱrə'vɪʒən] 2008

Les peripècies de l'actor David Fernández (nascut a Vilanova) en el seu particular via-crucis mediàtic han aconseguit que per primera vegada a la meva vida dediqui uns segons a aquest esperpent que és "Eurovision". La providència va fer que veiés en directe des d'un bar de Granada la Gala en la que fou escollit. En cap moment vaig pensar que guanyaria... suposo que ell tampoc! Hahaha!!

Ara no sé si prendre-m'ho com que la majoria de l'Estat ha millorat el seu sentit de l'humor o bé que pensen realment que és una peça genial. El fet que "Coral" (des de la Feliu feia anys que no sentia una veu tan artificiosa i amb una emissió tan insana) quedés segona em fa inclinar per l'última opció.

Sempre he considerat Eurovisión com un dels reductes(?) on l'orgullós poble espanyol exorcitza els seus fantasmes d'inferioritat vers l'exterior, heretats d'una època franquista en que la resta del món era el dimoni, o potser el paradís. Quan en algun refregit televisiu he sentit la indignació dels comentaristes tot denunciant els boicots i les enveges de certs països vers Espanya, no sé si riure o plorar. Suposo que un racó del meu cervell em recorda que aquesta mateixa "caspositat" és la que esgrimeixen uns quants davant de Catalunya.

En tot cas, enfocaré la presència de Rodolfo Chikilicuatre a "Eurovision'08" com una mostra d'autocrítica i de gran sentit de l'humor, lamentant només que l'orígen del personatge i de la cançó siguin sudamericans, més que res perquè encara m'hauria fet més gràcia si hagués trobat i caricaturitzat els trets típics dels artistes pop espanyols.

Per cert, l'orígen de tot això rau en una improvisació de David Fernández sobre una notícia real: un inventor ha construït un vibrador acoplable a una guitarra.

Tot escombrant cap a casa, us deixo amb una versió del "Chiki-chiki":