L'anticoncepció, un dels nous pecats capitals

L'anticoncepció, l'investigació genètica, el consum de drogues, l'excés de riquesa, contribuir a generar probresa i malmetre el medi ambient, són les propostes per l'ampliació de la llista dels pecats capitals que propugna l'Església Catòlica.

Nokia "Morph"

Meravelles de la tècnica... que fa milions d'anys que la natura va inventar.

[jƱrə'vɪʒən] 2008

Les peripècies de l'actor David Fernández (nascut a Vilanova) en el seu particular via-crucis mediàtic han aconseguit que per primera vegada a la meva vida dediqui uns segons a aquest esperpent que és "Eurovision". La providència va fer que veiés en directe des d'un bar de Granada la Gala en la que fou escollit. En cap moment vaig pensar que guanyaria... suposo que ell tampoc! Hahaha!!

Ara no sé si prendre-m'ho com que la majoria de l'Estat ha millorat el seu sentit de l'humor o bé que pensen realment que és una peça genial. El fet que "Coral" (des de la Feliu feia anys que no sentia una veu tan artificiosa i amb una emissió tan insana) quedés segona em fa inclinar per l'última opció.

Sempre he considerat Eurovisión com un dels reductes(?) on l'orgullós poble espanyol exorcitza els seus fantasmes d'inferioritat vers l'exterior, heretats d'una època franquista en que la resta del món era el dimoni, o potser el paradís. Quan en algun refregit televisiu he sentit la indignació dels comentaristes tot denunciant els boicots i les enveges de certs països vers Espanya, no sé si riure o plorar. Suposo que un racó del meu cervell em recorda que aquesta mateixa "caspositat" és la que esgrimeixen uns quants davant de Catalunya.

En tot cas, enfocaré la presència de Rodolfo Chikilicuatre a "Eurovision'08" com una mostra d'autocrítica i de gran sentit de l'humor, lamentant només que l'orígen del personatge i de la cançó siguin sudamericans, més que res perquè encara m'hauria fet més gràcia si hagués trobat i caricaturitzat els trets típics dels artistes pop espanyols.

Per cert, l'orígen de tot això rau en una improvisació de David Fernández sobre una notícia real: un inventor ha construït un vibrador acoplable a una guitarra.

Tot escombrant cap a casa, us deixo amb una versió del "Chiki-chiki":

"Flocke"

A Berlin tenen en "Knut", però a Nuremberg tenim en "Flocke"!! Aviat hi haurà a Alemanya més ossos polars que a Groenlàndia!

"Jolanta"

Irena Sendler fou una infermera que salvà la vida de vora 2.500 infants durant els anys que el Tercer Reich va dominar Varsòvia. Amagant-los en caixes d'eines, taüts, cistelles de menjar, fent-los passar per víctimes del tifus, aquesta àvia de 98 anys va treure del gueto de Varsòvia a tants nens com va poder.


http://www.irenasendler.org/

Neix CatClàssica!

Catalunya Ràdio ha iniciat el seu primer canal d'emissió íntegra per internet: CatClàssica

Tal com indica el seu nom, el canal està dedicat a la difusió de la música clàssica catalana i la promoció dels intèrprets nascuts o afincats a Catalunya.

És una iniciativa molt prometedora que seguiré d'aprop!

Gats amb una "M" al front

Els gats tabby -tigrats- presenten marques molt especials, per exemple, a les potes tenen dibuixos de braçalets que pugen per trobar-se amb la resta de marques del cos; a la cua hi tenen barres de colors; collarets també al coll i al pit, a més d'una marca en forma d'M al front.

Diu una llegenda que la verge Maria volia que Jesús tingués un gat i ella mateixa el va fer amb retalls de tela. Com que Jesús li va agafar molt apreci, ella el va convertir en un gat de debò i el va marcar amb la seva inicial.

Aquesta m'agrada més: diu que quan nasqué Jesús diversos animals van envoltar-lo a l'establia, i entre ells una gata tigrada. El nen, content de tot el que l'envoltava, no podia dormir. Al cap d'una estona la gata es va asseure al seu costat i el va acaricia suaument mentre ronronejava. Poc a poc, Jesús es va quedar adormit; agraïda, la verge Maria va acariciar el front de la gata i allà aparegué la santa inicial ("M"). Una altra llegenda explica el mateix, però enlloc de no dormir, l'infant plorava.

Els musulmans tenen una història que és la meva preferida, perquè trobo que retrata millor la relació entre un gat i el seu amo.
Mahoma estava assegut amb la seva gata favorita anomenada Muezza, que estaba adormida sobre una de les mànigues del profeta. En aquell moment Mahoma necessitava sortir de casa, i per no despertar-la, preferí tallar la màniga de la seva vestimenta. En tornar, Muezza s'inclinà davant d'ell per donar-li les gràcies. Aleshores el profeta acaricià el seu front i hi aparegué l'M de Mahoma, qui a més a més li donà el do de caure sempre dreta, cosa que heretaren la resta de gats.

((Au, vinga, confesseu! Quants de vosaltres no heu passat una mala nit per no despertar a la boleta de pèl calenteta i bigotuda que se us ha instal.lat sobre la panxa en plena fase REM?! ;-D))

Es veu que els egipcis anomenen aquesta marca "el signe de l'escarabat".

BLANK Hamer, Irene. Nuestro Gato. Editorial Trillas. México1995