Em dic "Charlotte" (o "Charlie" o "Kupina" o "Kupi" o "Lottie") per una òpera de Jules Massenet. Sóc guapíssima... insuportablement guapa. Això és un inconvenient perquè els meus amos no poden parar de sobar-me i "estrujar-me"... que pesats! Diuen que sóc una princeseta però els foto unes esgarrapades i unes queixalades de campionat que sempre acaben en sang... dec ser una princesa vampira...Actualment em passo la gran part del dia dormint perquè ja fa setmanes que m'he après de memòria els 30m2 dels meus amos i a sobre amb el fred que fa passo de sortir al balcó, on com a mínim fent equilibris a la barana podia observar el veïnat (estic batent records de continència urinària per no haver de sortir). A vegades vaig a passejar per l'escala de l'edifici i puc olorar les sabates dels veïns (coses d'Alemanya). Últimament he viscut dues experiències fortes: caure del balcó i pujar en avió. La primera no la recordo, i la segona va ser horrible... però es veu que em toca repetir-la sovint. Al principi el metro i el tren també m'espantaven, però ara ja m'hi he acostumat. Lo que mola de l'avió és que la meitat de les vegades porta al jardí de casa els meus avis.
La meva joguina preferida és un aneguet pelut que penja del marc de la porta. També m'agrada amagar-me entre les cortines de la dutxa, esperar que algú s'acosti... i... ¡¡"sustu"!! Tinc verdadera passió per les boletes de terrissa que es posen als testos, i sempre acabo trobant la millor superfície per fer-les rodolar. El meu últim descobriment ha estat la cacera de batuta.Aquí no puc fer gaire el boig però els meus amos m'han promès que treballaran molt per poder tenir un espai més gran, amb jardinet i potser un col.lega de jocs. Hum... li hauré d'ensenyar qui mana aquí...
4 comentaris:
No sabia que havia caigut del balcó...al final sus coqueteos con el suicidio han sido reales...Quina por!
Si, nena... ja van dos de tres, perquè a Comte Borrell també va caure... Aquesta vegada es va partir una ungla i es va rascar el morret, però per sort el balcó dóna a un pati de l'edifici on no li pot passar res (si no s'escapa...). En fi... li queden 4 vides (que l'altre dia va fotre un trago d'aigua amb sabó dels plats... tot el dia vomitant...).
Aquesta foto de la gata funambulesca és ben explicativa d'aquesta manera de prendre's la vida que tenen els gats.
Oi que sí? I el fotut és que acaben aconseguint que t'hi resignis i els deixis viure a la seva manera... tota una lliçó...
Publica un comentari a l'entrada