Ningú no és perfecte

Si m'haguessin preguntat quins presentadors destacaria en la televisió actual, sens dubte el Gasset (i el seu programa) haurien estat a la llista. Avui però m'he quedat una mica decebuda en sentir el final (02'19'') del seu discurs de clausura d'una de les emissions. Seria interessant saber-ne els motius, donat que no és pas una persona curta de mires ni de tendències conservadores.

H2O = 2OH

L'aigua és sempre aigua.

La mateixa força que apreciem quan ens ajuda a encendre una bombeta és la mateixa amb que ens arrasa el que més estimem. La bellesa plàcida d'un mar pot ser font de relaxació o bé una tomba silenciosa.

És lícit demanar a l'aigua que no tingui força? O el que ens convé és que tingui força només quan estigui prop d'una planta hidroelèctrica? I la seva bellesa temptadora? Només hauria d'estar permesa si ens promet que no comporta cap perill?

Com li fem entendre?

Se li ha de deixar clar què és el que ens agrada d'ella. Però a la vegada que entengui que això mateix, a vegades ens desagrada molt. Se li han de donar exemples clars: Inundació, caca; energia hidroelèctrica, bé; posta de sol a la platja, maco; temptar a un submarinista i sacrificar-lo, doblement caca.

Més exemples:

Creure que no s'equivoca mai, error. Tenir fe en les pròpies decisions, guai.

Energia inesgotable davant les dificultats, fantàstic. Ser capaç de perpetuar una discussió hores i hores, terrible.

Aura prepotent, inadmissible. Nivells d'autoestima elevats, desitjable.

Caràcter apassionat, admirable. Rauxa desenfrenada, intolerable.

És ben senzill! Amb tres o quatre premisses clares i descrites amb concreció, es pot aconseguir que qualsevol "cosa" aprengui a controlar a la perfecció les seves característiques naturals en els moments que més ens convingui.

Ideal, no?

Adéu 2007

Adéu 2007. I no tornis. Emporta't les pèrdues irrecuperables, els vertígens, els contratemps i les frustracions. Empassa't les discussions absurdes, els malentesos, els orgulls ferits i les sagetes punyents. Enduu-te l'estrès dels trasllats, de les coses a mig fer, de la llista inacabable de tasques, d'una agenda impossible i d'un final d'una carrera que només vaig fer per rebre beques.

Adéu 2007. Tot el que vas tenir de bo perdura en la meva vida i ja pertany al 2008!


Best of 2007






Lluís Llach "L'estafa" (paròdia)

Aquí reciclem

"- Que recicleu?

- Sí, mira... aquí hi va el paper, aquí..."

Aquesta pregunta ja comença a ser un clàssic després d'un sopar d'amics. Als pisos dels joves, però, no acostumen a sobrar-hi els metres quadrats. Si busqueu idees per no haver de trair els vostres ideals ecologistes malgrat la manca d'espai, podeu visitar aquest blog.

De moment aquí teniu com vam resoldre el repte de la vida en 30m2.

Charlotte i la rentadora

O cliqueu aquí i aquí

Catavolta

Jugueu-hi per descobrir els vostres coneixements del català!!

Vida felina

Resposta al post "Vida gatuna"

Em dic "Charlotte" (o "Charlie" o "Kupina" o "Kupi" o "Lottie") per una òpera de Jules Massenet. Sóc guapíssima... insuportablement guapa. Això és un inconvenient perquè els meus amos no poden parar de sobar-me i "estrujar-me"... que pesats! Diuen que sóc una princeseta però els foto unes esgarrapades i unes queixalades de campionat que sempre acaben en sang... dec ser una princesa vampira...

Actualment em passo la gran part del dia dormint perquè ja fa setmanes que m'he après de memòria els 30m2 dels meus amos i a sobre amb el fred que fa passo de sortir al balcó, on com a mínim fent equilibris a la barana podia observar el veïnat (estic batent records de continència urinària per no haver de sortir). A vegades vaig a passejar per l'escala de l'edifici i puc olorar les sabates dels veïns (coses d'Alemanya). Últimament he viscut dues experiències fortes: caure del balcó i pujar en avió. La primera no la recordo, i la segona va ser horrible... però es veu que em toca repetir-la sovint. Al principi el metro i el tren també m'espantaven, però ara ja m'hi he acostumat. Lo que mola de l'avió és que la meitat de les vegades porta al jardí de casa els meus avis.

La meva joguina preferida és un aneguet pelut que penja del marc de la porta. També m'agrada amagar-me entre les cortines de la dutxa, esperar que algú s'acosti... i... ¡¡"sustu"!! Tinc verdadera passió per les boletes de terrissa que es posen als testos, i sempre acabo trobant la millor superfície per fer-les rodolar. El meu últim descobriment ha estat la cacera de batuta.

Aquí no puc fer gaire el boig però els meus amos m'han promès que treballaran molt per poder tenir un espai més gran, amb jardinet i potser un col.lega de jocs. Hum... li hauré d'ensenyar qui mana aquí...