En sortir del cinema.

Una de les coses que més em fascina d'anar al cine és que el seu efecte d'arrencar-te de la realitat em duri fins i tot després de que s'acabi la pel.lícula. En el trajecte cap a casa, sigui sola o acompanyada, sempre tinc la sensació de que continuu dins la pel.lícula. Si la pel.lícula era d'espies, tinc la sensació de que em segueix algú. Si era un drama, m'enduc un pes a l'ànima fins a casa. Si era d'acció condueixo amb més nervi. Si era de ciència ficció m'espero que pot passar qualsevol cosa en girar la cantonada. Tot plegat és com un bonus track, un petit tros de pel.lícula fet a la mida de la meva realitat i que entra dins el preu de l'entrada.