Música

Què és música?
Per mi un objecte sonor és música si ha estat creat deliberadament amb una finalitat expressiva o purament diletant. Però no em preocupa massa otorgar aquesta etiqueta a qualsevol cosa que el seu autor o autora consideri "música", encara que a priori jo ho hagués considerat "soroll". En general accepto com a música tot allò que surti d'algú que es consideri a sí mateix "músic".

És una activitat exclusiva de l'ésser humà?
Crec que els éssers humans tenim un estat de consciència introspectiva diferent a la dels animals (no sé si "superior" seria un bon adjectiu…) la qual en el moment en que tenim cobertes les necessitats bàsiques ens en provoca unes altres menys terrenals. Si la música fos una de les respostes a aquestes necessitats "espirituals", aleshores no crec que fos pròpia dels animals.
Si es demostrés que els animals "fan música" única i exclusivament per atraure els espècimens que els interessen sexualment, aleshores ja ho veuria similar al gènere humà, perquè la música és l'ingredient bàsic del ball, que en tantes i tantes cultures serveix com a prèvia de l'aparellament (acció bàsica per assegurar la continuïtat de la nostra peculiar l'espècie).

Per què fer música?
M'agradaria que la música fos únicament comunicació. Dic "m'agradaria" perquè és el que jo sento, però l'experiència em diu que no sempre és així. La música és sovint un mitjà d'aïllament per aquell que l'escolta. A vegades la música és una tortura per a les orelles que l'estan rebent a contracor. Hi ha casos en que algú escriu música que no preten que sigui escoltada (no hi haurà doncs receptor), i guarda aquell tresor íntim en un calaix. I no descartem els intèrprets que es veuen literalment obligats a tocar en públic, quan a l'hora de la veritat disfruten mil vegades més a soles amb el seu instrument. O bé aquells que surten gratament a l'escenari per fer una interpretació onanista, oblidant-se del goig de disfrutar en comunió.
Jo visc la música únicament com una font de comunicació i un camí que comença dins meu i acaba dins del que m'escolta… però a vegades m'espanto de pensar que aquesta manera de veure-ho és tan naïf que m'impedeix raonar sobre ella.